No desitjo una altra cosa

img_9214Feia dies del moment que va compartir amb el seu veí, però cada vegada que entrava a la dutxa el seu cos s’extremia. Sentia com les seves mans es movien soles i només desitja acariciar-se lentament. La seva ment viatjava a l’altra banda de l’envà i es trobava amb el seu amant secret. Allà tremolaven junts, sense miraments, donant-se l’un a l’altre completament…

Però aquesta vegada, abans que els seus dits haguessin arribat a mullar-se, va sentir com el seu veí engegava també la seva dutxa. Ell era allà. La seva pell es va eriçar només de pensar-ho i sense temps a pensar, va apagar la dutxa i arrapant-se al mur i va començar a tocar-se profundament. Els seus dits exploraven les profunditats del seu desig lentament i acumulaven el seu plaer perquè no deixes de gemegar a cada moviment. Els seus gemecs eren alts i clars. Desitjava que ell els sentis, sabia que ell els sentia i per això no deixava de jugar amb la seva intimitat… La dutxa a l’altre banda es va apagar també i va sentir-lo gemegar per primera vegada, només per a ella. Imaginava el seu cos tremolant, imaginava la seva mà acariciant lentament la seva llargada, imaginava que eren els seus dits els que la tocaven… Els dos van començar a incrementar el ritme i els gemecs va esdevenir crits que els dos entomaven com a part del seu plaer. El moment es va tensar i van acabar els dos desbordant-se entre llargs gemecs. Ella va quedar asseguda i tremolant mentre, no podia deixar d’acariciar-se.

Allà asseguda, va sentir-se sola però al mateix temps acompanyada pel més gran dels desitjos, necessita tornar a sentir-se a prop d’ell. Així que va decidir dir-li.

Es va vestir i ràpida com un llampec va escriure-li un missatge que va passar per sota la seva porta.

„… desitjo tornar a sentir-te, quedem demà a la mateixa hora?”

Va tancar la porta rapidament, per no caure en el risc de trobar-se’l. El seu cor li anava a cent, però seguia sentint-se més sensual i juganera que mai.

El dia va passar ben lent, només desitjava arribar a casa per descobrir si hi havia una resposta a la seva proposta. Se sentia com una adolescent esperant un moviment del seu noi escollit.

Quan va finalment obrir la porta, va trobar-se amb el missatge esperat.

„… Com podria negar-me a seguir gaudir dels teus gemecs… Allà hi seré…”

I així va començar la seva història de dutxes i missatges. Cada dia es tocaven l’un a l’altre, cada dia es llepaven, s’abraçaven i s’entregaven al plaer. I a cada nou encontre esdevenia un nou missatge que provocava la propera trobada…

„… M’encanta sentir com t’arrapes a paret…”
„… Desitjo sentir la teva olor…”

„… No puc deixar de pensar en el pròxim moment junts…”
„… No puc deixar de desitjar-te, No sé què m’estàs fent…”

„… Llepa’m…”
„… Folla’m…”

„… Un dia em sentiràs profundament”
„… Un dia no podràs tornar a sortir del meu pis…”

Els dos tenien un secret i els dies eren especials només per això. No li calia veure’l i inclús l’esquivava per no trobar-se’l. Desitjava que allò continués i no volia córrer el risc de trencar el que tenien només per gaudir-lo com si fos un home normal. Ja no ho era.
Ell segurament no ho sabia, però cada joc la seduïa més que l’anterior. Es sentia seva.

Després de dies de jocs de dutxa, una vegada se’l va tornar a trobar a l’aparcament. Allà no hi havia sortida. El contacte no es podria evitar. El pànic es va apoderar d’ella, va córrer, amb l’elegància que donen les seves llargues cames, i va poder obrir la porta del replà. Aquella porta anava acompanyada d’un vidre així que va poder adonar-se que ell era a l’altra banda.

La mirava com ningú l’havia mirat mai. Com si la conegués profundament, com si sabés algo que ella no sabia. La porta es va tancar, pero ells van quedar-se mirant-se. Ja no podia marxar. Es van apropar lentament al vidre. Ben a prop. Les seves mans van començar a acariciar-lo lentament, tocant el vidre allà on desitjava tocar-lo a ell. El desig es va apoderar d’ella. I va començar a acariciar-se els pits per sota la roba. Davant d’aquell home no hi havia timidesa que valgués. Ell es tocava mentre la mirava. Ella sabia que era la protagonista absoluta i va actuar en conseqüència.
Va descordar-se els sostenidors i va deslluirar-se de la roba que tant la molestava. Prou perquè ell pogués contemplar la seva pell nua i tampoc massa per poder-se vestir si arribava algun veí.
Anava tocant-se els mugrons, sentint com s’anaven endurint davant la seva mirada. Desitjava sentir les meves mans calentes acariciar-li la pell, però estava tan a prop que sentia que era ell qui ho feia. Mai ningú podria mai sentir-se més sensual que ella en aquest moment. Va començar a baixar la seva mà en direcció al seu sexe, però les llums d’un cotxe arribant van trencar el moment.
Ell es va girar i quan va tornar a mirar-la ja no hi era.

Una vegada tancada dins del seu pis va respirar alleugerida. Ningú l’havia vist nua, provocant-lo amb tota la seva anima. Una llàgrima va caure-li només de pensar que aquell moment havia ja acabat i que potser mai en tornaria a sentir un altre d’igual intensitat. Però va ser en aquell moment que el timbre va sonar.
Ella sabia perfectament qui era. Va comprovar-ho pel mirador de la porta. I les seves ganes van tornar a agafar les regnes del seu cos.

Quan va obrir la porta ell quasi cau a terra de la impressió. Va obrir la porta totalment nua i amb la seva mirada desafiant-lo a jugar. Però el que ell no hauria pogut imaginar mai, és que hagués posat la balda. Una d’aquelles baldes amb cadena que només li permetien veure una petita part del seu cos.
Cap del dos va dir una sola paraula, però les seves mans va posar-se rapidament d’acord per començar a acariciar-se en aquella petita obertura.

Ella li buscava la duresa i ell reaccionava trobant la seva humitat.
Els seus dits es van concentrar en resseguir-li les formes. Mullant-se lentament fins a arribar a acariciar el seu clítoris nu. Ella començava a gemegar suaument,  coartada pel lloc. Però dos dels seus dits la van convèncer rapidament perquè incrementés el to de cada carícia. Mentre aquells dos dits la portaven a la glòria, les seves mans ja acariciaven la seva llargada nua. La sentia bategar entre les mans i imaginava com aquelles mides encaixarien amb les seves. S’anaven animant més i més. Els gemecs començaven a omplir el passadís. No deixaven de mirar-se mentre les seves mirades s’anaven omplint de desig. Desitjaven més. Necessitaven més.
Ella havia estat a punt d’obrir la balda per sentir-lo entre els seus llençols. Però allò ho canviaria tot…
Els seus dits l’estaven duent al seu límit i ella feia tot el possible per fer-li fàcil. Així que sense previ avis, es va fondre entre els seus dits. Gemegant-li ben fort a la cara, perquè recordes per sempre com era la seva cara de plaer.
Es sentia tremolar les cames, però el seu desig seguia al màxim… Necessitava tornar a tenir el control.
Així que el seu moment més gran de valentia va aconseguir deixar-lo anar,… ja el trobava a faltar en el sol moment de sentir l’aire acariciar-li les mans. Va mirar-lo per darrera vegada i va tancar la porta.
El seu desig era enorme, però no permetria que aquell joc acabés com tots els altres.

Va sentir com ell tornava al seu pis. Segurament decebut i confús.
Aquell home havia de saber que era únic per ella i que aquell joc seria el primer de molts.

El seu missatge d’aquell dia deia:
„… Els millors jocs són els que desitges tornar a jugar una vegada i un altra… jo no desitjo una altra cosa… Vens a la dutxa?”

@Cambra_333

Anuncis