A l’altre banda

Una petita col.laboració que @iletradaMonncas ens ha fet arribar. Espero que la gaudiu molt. Hem quedat que el segon capítol de la història el farem nosaltres…

Limg_9074a Clara i l’Òscar van creuar la seva primera mirada allà on s’havien conegut la gran majoria dels veïns del seu bloc de pisos: al pàrquing. La Clara anava de camí a l’ascensor i portava dues bosses de plàstic, una a cada mà, després d’haver anat a comprar pel cap de setmana. Era, des que es va separar, una de les etapes del seu pla del divendres tarda: dinar a un petit restaurant indi, situat a tres carrers de l’oficina, passejar per la platja (si el temps acompanyava), descalçar-se i desfer-se la cua que empresona cada dia la seva llarga cabellera pèl-roja i apropar-se al súper per comprar provisions, inclosa la terrina de mig litre de gelat de xocolata belga que l’acompanyaria durant la nit.

L’Òscar, en canvi, tot just havia aparcat el cotxe acompanyat de la Berta. Ell l’havia convidat a dinar per dir-li que estrenava pis i ella, abans d’obrir la carta i escollir el menú, ja li havia proposat d’anar després a estrenar els llençols. Després de dos gintònics i d’haver-se magrejat al cotxe, durant el trajecte com si fossin un parell d’adolescents, tots dos arribaven roents a casa de l’Òscar.

La Berta, més perjudicada per la ingesta d’alcohol, va ser qui va adonar-se primera de la presència de la Clara.

—Mira…  Tens una veïna pèl-roja i primeta! Com a tu t’agraden, bandarra. Ell va voler tornar-se invisible en l’instant que la Clara els va fulminar amb la mirada. Però la Berta tenia raó: era la seva fantasia sexual, el seu fetitxe fet realitat. Un cabell llarg i vermell per poder-s’hi arrapar ben fort quan hi fos darrere, un coll blanc i esvelt on marcar els seus dits quan la sotmetés, uns pits que s’endevinaven rodonets i ferms i que, de ben segur, estaven culminats per uns mugrons petits i rosats…

L’Òscar, tot i la vergonya que estava passant, li va aguantar la mirada desafiant a la Clara fins que la Berta se li va abraonar i, agafant-li ben fort el sexe amb la mà, li va dir a cau d’orella: “Però aquesta polla me la menjaré jo abans que ella, oi que sí?”. La Clara es va girar i va seguir el seu camí cap a l’ascensor. No volia coincidir amb ells en aquell habitacle tan estret. Primer, perquè no li venia gens de gust compartir-lo amb una aparent nimfòmana i un maniquí de gimnàs. I segon, perquè el gest de la Berta acaronant amb la seva mà el membre de l’Òscar li havia fet intuir la seva mida. I la Clara ja feia massa temps que trobava a faltar tenir una eina d’aquelles proporcions entre les seves cames. Així que va accelerar, va trobar l’ascensor obert i va pitjar el botó del segon amb el colze, just a temps per veure l’arribada d’aquell parell per una petita escletxa de les portes corredisses de l’ascensor.

L’Òscar va tenir el primer orgasme d’aquella tarda a la boca de la Berta, i sense haver arribat a passat pel rebedor de la casa. De fet, ella ja havia començat a tocar-lo abans que l’ascensor arribés, mentre ell observava fins a quin pis havia arribat la seva veïna pèl-roja. Un cop dins, les carícies i les mossegades eren de l’un i de l’altre i ja no es van separar fins que ella es va agenollar tot just entrar a casa.

Ell, encara esbufegant després d’haver-se buidat, li va demanar a ella que s’assegués sobre la taula amb les cames ben obertes. Va obeir, com bona minyona, col·locant abans una cadira que quedaria davant del seu sexe rosat i humit. Ell, com sempre, va començar el seu ritual besant i llepant les cuixes de la Berta per després mossegar-li les engonals i començar a gaudir de les postres. Primer resseguint-li i obrint els seus llavis, de dalt a baix, amb la punta de la llengua. Després, menjant-la a petons i penetrant-la amb els dits. Sense presses, però sense deixar moure’s dins del cos de la Berta. Ella, gemegava sense miraments, deixant-se portar la següent hora i mitja i els tres orgasmes que la van recórrer sense cap mena de pausa.

A l’altra banda de l’envà que els separava, la Clara no sabia si deixar la xocolata i tocar-se amb ells, utilitzar taps per a les oïdes o trucar a la porta i sumar-se a la festa. Finalment va optar per la segona opció, tot i que ben entrada la matinada, quan el capçal del llit de l’Òscar va començar a colpejar una de les parets comunes, va decidir acompanyar-los amb els seus propis dits des del seu llit.

L’endemà, la Berta tenia pressa. Va obrir la dutxa i va anar a fer cafè mentre hi arribava l’aigua calenta. El soroll de la cafetera en fer el segon Nespresso va despertar l’Òscar. Va apropar-se a la cuina i, després d’un suau petó als llavis de la Berta, es va prendre el seu cafè d’un sol glop.

—Som-hi, que tinc pressa i m’hi has de portar tu en cotxe— va dir ella.

—D’acord. Dutxem-nos junts per guanyar temps.

No van passar d’un parell de carícies còmplices que van provocar una enorme erecció al cos de l’Òscar, però que la Berta no va aprofitar com li hagués agradat. Es van ensabonar, van esbandir els seus cossos i van tancar l’aixeta. De sobte, l’Òscar es va adonar que a l’altra banda de la paret, a la dutxa del pis de la Clara, hi corria l’aigua.

La reacció va ser espontània i salvatge. El braç dret de l’Òscar s’estirà i, amb la mà, va agafar ben fort el coll de la Berta mentre la seva mà esquerra tornava a girar l’aixeta. La seva veu va sonar amb un to greu i un volum més alt de l’habitual: “Vine. Avui no t’escapes”.

Els quatre ulls de les dones van brillar. Els de la Berta, de por en veure la mirada de l’Òscar, fora de si. Els de la Clara, empesos pel desig i sabedors, d’alguna manera irracional, que les paraules que acabava de sentir a l’altra banda de la paret eren dirigides a ella. Va recolzar l’esquena a la paret i va començar a tocar-se sense deixar de parar atenció als sons que provenien de l’altra banda. Allà, l’Òscar seguia agafant del coll la Berta mentre li devorava els pits. Uns pits enormes però que al cap d’ell s’havien tornat rodonets i coronats amb uns mugrons rosats. La Berta esbufegava, intentant excitar-se ella mateixa perquè sabia, irremeiablement, el que vindria després.

Va agafar-li el sexe a l’Òscar i, prement-lo ben fort, va dir-li també en un to ben alt: “Penses follar-nos ja d’una puta vegada, cabró?”.

Allò va encendre encara més tant a l’Òscar com a la Clara. Ell li va donar la volta i, des del darrere, va agafar la Berta del cabell fent amb ell una volta a la seva mà. “Vols que et folli a tu pensant-la a ella?”, li va cridar abans de penetrar-la de cop tibant cap a ell les regnes de cabell que ell veia pèl-roig. El crit de la Berta barrejava dolor i plaer. El de la Clara va ser gairebé orgàsmic. “I tant que ho vull. I tu. I ella. No has sentit com ha gemegat, la molt meuca ?”.

La segona envestida, acompanyada d’un flagell a la natja, va ser brutal. I la tercera. L’Òscar s’estava follant la Berta i la Clara amb la intensitat d’un animal en zel. Ells sentien com la Clara no es tallava un pèl a l’hora gemegar i ella, des de la seva dutxa, desitjava que fos el seu cos el que rebés els impactes dels malucs de l’Òscar. Els crits i les ganes havien desfet els maons i les rajoles. Ell se sentia al cos d’elles, i elles penetrades un cop i un altre per ell fins que l’aigua i els fluxos dels tres van dissoldre’s.

La Clara va sentir com marxaven. Abans de vestir-se, va respirar a fons mentre es mirava al mirall. Necessitava tranquil·litzar-se. Sortir a fer una passejada i, sobretot, fer-ho a peu per no coincidir amb ell quan tornés. Havia d’analitzar què havia passat i com podria mirar de nou a la cara el seu nou veí. Va repetir l’exercici davant el mirall un cop vestida.

Abans de marxar, però, va haver-se d’ajupir per recollir un paper que havien fet entrar per sota la porta. “Cuida’l, i gaudeix-lo tant com he fet jo”

Iletrada Monncàs @iletradaMonncas

Anuncis