La noia de la guitarra

 

IMG_0384

A l’alçar la barbeta per fer l’útim glop de cafè, que s’havia fet durar, per tal de no haver de tornar al caos de la oficina, va topar amb la mirada fixada d’un noi despentinat assegut al terra de la vorera del davant.

Només els separava els cotxes que circulaven cada cop que el semàfor es posava en verd. El noi, sense perdre el ritme en els seus moviments sabia perfectament quan es posaria en vermell per poder fer l’exhibició que tenia preparada per aquella noia arrepenjada al taboret del Cafè. Ell ja feia estona que l’estudiava sense que ella s’hagués adonat. Li havia resseguit amb la mirada cada una de les seves formes des dels peus fins a als ulls.

Quan ella havia començat a demanar el cafè ell ja anava per la seva cintura, i allà s’hi va quedar una estona en suspens, en estat latent mentre imaginava la seva guitarra encaixada a aquella cintura perfecte, dibuixada a mida dels seus pensaments, fent coincidir els dos perfils.

Era la noia de la guitarra no hi havia dubte, com la sabata de la ventafocs, havia trobat la part que li faltava al seu instrument.

El semàfor era verd mentre la noia estava fent el gest per escapar d’aquella mirada però de sobte es va posar vermell i just per sota del dibuix del peató estava el noi desenfundant la guitarra amb parsimonia com si no contessin els minuts, amb uns moviments deliciosament excitants, suaus, com si l’estigués acariciant a ella, des del panxell de les cames fins les ingles. La noia va notar com se li accelarava el cor i va tenir la necessitat mecànica de posar-se les mans al pubis sense por de les mirades del seu entorn.

Era un aire estàtic, només ells dos estaven en aquell escenari, la resta no existia. Quan el deleit de la noia es començava a fondre entre les seves cames ell va fer un gest brusc i net plantant la guitarra davant seu, com si fos la seva armadura, separant bruscament l’atmòsfera que els havia unit profundament durant uns instants aprofitant que el semàfor tornava a donar pas als vehicles. Ella es va aturar, va treure les mans de les seves parts i es va incorporar posant-se de peu aferrant-se a la barra del bar, l’enrrenou del lloc, dels cotxes la turbaven com si mai hagués estat a una ciutat.

Va tancar els ulls temerosa del que podia estar passant al seu voltant, la gent, l’amo del bar, volia desaperèixer però encara havia de pagar el café i agafar forces per girar la mirada per comprovar si ell encara era allà amb el seu instrument maliciós.
Mentre els seus moviments inquiets per pagar i recuperar l’alè eren inútils va notar com el regalim li baixava per les cuixes fins els tormells, va tancar fortament les cames per amagar la seva debilitat però ja era massa tard, ell era agenollat davant d’ella aturant el regalim amb el seu dit desdibuixant-lo fins el genoll, justament on acabava el vestit vermell que duia.

Ella va baixar la mirada per veure el que estava passant quan ràpidament sense donar-li temps de reaccionar ell es va aixecar plantat davant d’ella. Esclaus d’aquell moment només els quedava el recurs de fugir amb moviments esperats, ella es va disposar a treure unes monedes de la butxaca per escapar de l’encanteri, mentre ell va agafar la guitarra amb una sola mà i amb l’altra la va agafar ben decidit pel braç i li va preguntar: – ¿Ja has acabat?
Ella es va incorporar amb tota naturalitat i lleugera i li va respondre: -NO, encara no hem acabat.

—-

Van sortir junts del bar fent veure que no havia passat res. Pasada una estona caminant i sense dir-se res el noi es para. Es planta davant d’ella i amb un gest precís s’agenolla i li ofereix la seva guitarra. Sembla un gest d’un altre temps quan els cavallers oferien la seva espasa i la seva valentia a la doncella preuada.

Ella l’accepta tremolosa i quan ja posseeix la guitarra entre les mans, sent com una carícia li ressegueix la cuixa lentament. Ella tanca els ulls, no pot fer res. Només sostindre la guitarra que ha esdevingut un lligam amb aquell noi. La carícia puja lentament per sota de la faldilla i ella nota com les seves essències van lubricant el camí…

Sap que està perduda des del moment que ha acceptat la guitara. No sap ni on son. No hi ha ningú però la emoció del moment, del ser descoberts la embriaga completament. No existeix res més que les seves mans.

Sent com la seva pell es va eriçant i com la carícia arriba a tocar la seva intimitat. No sap ni quina forma té la carícia, però sent que li tremola tot el cos. Mentre es recrea en el plaer, nota com les seves calcetes desapareixen i com el noi s’incorpora.

Mirant-la als ulls intensament es posa el dit juganer a la boca i el llepa amb delit. S’apropa lentament a la seva oïda i xiuxiueja… “Ara comença el joc…” amb un moviment ben lent acarícia amb una mà la seva guitarra i amb l’altre reprodueix la carícia amb la mateixa intensitat a la seva pell. La carícia esdevé exquisida i comença a sentir la guitarra com una part del seu propi cos.

Observa on anirà la propera carícia mirant la guitarra i al mateix temps la sent resseguint-li l cos.
En uns minuts entén perfectament com es tradueix cada moviment però quan ja ha entès el joc, ell l’agafa de les mans i li posa sobre la guitarra. Ell s’atura en sec. I espera les instruccions.
La noia, saben ja perfectament que es fa, acarícia la guitarra lentament i comença a sentir cada moviment multiplicat sobre la seva pell…

Explora les possibilitats i se n’adona que ell farà exactament el que toqui. Així que busca ja extasiada per les ganes el lloc exacte on està el seu sexe. El troba ràpidament i sent com els seus dits la toquen amb mestria. Es sent explotar, no sap on ha estat el canvi però ara cada moviment seu ell el multiplica. Ja no el joc ja no es d’igual a igual. Ell multiplica i incrementa qualsevol moviment. El sent per tot el seu cos. Per davant, per darrere, agenollat, només el sent… i el gaudeix.

En un moment de màxima excitació ella erra la carícia sobre la guitarra i toca una de les cordes, sentint com la nota es fa la protagonista de la acció…
La nota no ha acabat de apagar-se quan sent com el seu cos s’extrem de cop, com s’omple de plaer, com gemega al ritme de la nota… No es fins que s’acaba el profund gemec que descobreix que l’ha penetrat de cop i amb força…
Es queden els dos parats sentint el plaer extrem que es donen i ella resseguint lentament les cordes de la guitarra entén les noves regles del joc…

@cambra_333

Anuncis

2 pensaments sobre “La noia de la guitarra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s