Cambra 333

IMG_0418Volia estar sola, en un banc asseguda, sense espai ni temps que la condicionés. Finalment es va decidir a dir que sortia a comprar, sense més explicacions, agafant la jaqueta i la bossa com qui es puja al tren en marxa per no perdre’l. Baixant pel carrer, va pensar, tan debò avui m’hagés posat còmoda, però aquesta fugida no estava prevista i el seu preu era el de fer la baixada per tot aquell carrer de llambordes amb les úniques sabates de tacó que tenia i que mai es posava. Maleïda pensada la d’aquest matí, mentre he desafiat el meu mal humor amb un vestit bonic per aixecar l’ànim.

A la fi va trobar un parc, amb poca gent i un banc lliure sota un arbre que l’amagava, era el refugi que estava buscant, el racó perfecte amb aquell desmai que li recordava la seva tristesa. Les fulles semblaven llàgrimes que havien quedat  en suspens, que es deixaven acariciar per la brisa i anaven en la direcció que marcava el vent.

Asseguda en el racó es va quedar amb la mirada fixada en un punt per començar el seu viatge. A rememorar aquell dia sencer que va passar amb aquell amant que la va fer gaudir, un amant misteriós que la va capturar des de l’instant que les seves mirades es van creuar. Ella sabia que allò no li feia bé, ja havia après la lliçó, que només es viu cap endavant, però hi havia una vàlvula al seu cap que no la deixava escapar d’aquell record.

Era el mes de maig, havia quedat amb el director de l’hotel de luxe per acabar de concretar les decoracions que faltaven per fer. El noi del mostrador la va confondre per un hoste oferint-li beguda i seient a una sala d’espera Vip. Ella de seguida va fer que no amb el cap, però va insistir en fer-la passar. A la sala hi havia un divan deliciós, era realment antic, del segle XVIII, segurament l’havien aconseguit en un antiquari de l’Alt Empordà o qui sap, pagat una fortuna a una subhasta. Abans d’entrar en contacte amb aquella joia, ella se’l va mirar tranquil·lament, es va concedir el caprici de nena entremaliada i es va imaginar despullada a sobre al més pur estil Goya. Insinuant i ensenyant el que abans apreciaven els canons de bellesa, les corbes, les irregularitats i imperfeccions que feien diferent i única a una dona. Abduïda per la picaresca va notar una presència pel darrere, un Home amb accent molt peculiar que li va demanar lloc mentre ella es girava sense prou angle per poder-li fer un cop d’ull. Absorbida en la seva fantasia es va posar vermella coincidint en el moment que li feia espai.

Aquell reflex involuntari de les seves galtes li van arrencar una rialla a l ‘home. Va ser aleshores quan ella es va adonar que l’atracció era mútua, que seria difícil amagar-ho i que allò no es quedaria en una salutació. Però era a la feina, estava a punt de ser atesa i havia d’estar lúcida i preparada per convèncer al seu client que la seva proposta era una inversió i no una càrrega per l’hotel. Cada visita amb ell era una lluita per defendre la seva feina, i allò l’enutjava però a la vegada li donava forces per aprofitar i fer-se valdre. Era un exercici que s’havia proposat per més mandra que li fes, s’ho prenia com un entrenament gratuït que ensenyaven a escoles de negocis.

Els dos es van asseure a la vegada amb tant d’impuls que els va fer adonar-se de la vulnerabilitat i vellesa d’aquell seient. En un rampell de coratge ella va trencar el gel preguntant-li:- ¿Que és Occità el català que parla? Ell es va incorporar descreuant les cames  per poder-la mirar a la cara ple de sorpresa i li va dir: – Sí, com ho ha endevinat? Ella va agafar forces i seguretat, com la que havia de mostrar per enfrontar-se al Director quan li rebaixés el preu. Mentre ell esperava la resposta va aprofitar per mirar-lo de d’alt a baix. Portava un vestit jaqueta blau marí, amb camisa blanca, el seu gest era mol masculí i distingit, per això no portava corbata, perquè sabia que no li calia amb aquella elegància         innata que el desbordava. Mentre l’acabava d’explorar de manera descarada es va presentar l’empleat fent-la passar a la visita. L’escena era perfecte, deixar la pregunta a l’aire i desaparèixer per odre major. Envalentonada per l’atenció que havia captat en aquell Occità es va girar acompanyada d’un somriure per acomiadar-se. Però a la tercera passa un reflex involuntari la va fer girar per apropar-se a ell i a cau d’orella li va contestar: -Si m’esperes, després t’ho explico.

Entrava a la visita amb ganes de fer via, però amb la comanda en ferm, i ho va aconseguir, aquell Home Elegant li havia donat les forces que li faltaven. A més a més ara sortiria del despatx i havia de passar per la sala d’espera a buscar la segona part que s’havia reservat entre el desig i la quotidianitat. Esperava creuar la sala com una Deessa de l’Amor a la recerca del cavaller que l’esperava. Però la decepció va ser immediata quan va comprovar que el Divan era buit. Aquell moble que li havia semblat extraordinari ara se’l mirava amb menyspreu i ràbia. No hi havia l’escenari que havia congelat a la seva ment. Una sensació de vergonya i tristesa la van envair, fent-la posar a lloc bruscament, sense miraments ni pietat.

Van passar els dies i ella no es treia del cap aquell “tempo robato” que l’havia trastocada. Portava absent molts dies, res li estava bé. Havia de repetir visita al mateix hotel, i amb desgana i enyorança que li provocava la idea es va presentar desganada. Va entrar directe cap al mostrador per tal de no haver d’ampliar la mirada, dins seu suplicava que no la fessin esperar de nou en aquella sala. Va tenir sort,  la visita va ser ràpida, sense esperes ni sorpreses. Però al sortir per la porta giratòria va sentir com la cridaven: -Senyoreta esperi! Era el metre de la sala Vip que la va aturar per donar-li un sobre que contenia una targeta, discret va desaparèixer sense més explicacions. La va obrir impacientment sabent que només podia ser una nota de l’home misteriós, on hi posava: -Havia de marxar, però em deus una resposta. Seré a l’hotel un cop al mes, el mateix dia que ens vam trobar, sempre em demano la Cambra 333.

El dia va arribar i ella es va preparar per la cita fantasma que tenia, potser es tornaria a sentir ridícula i ingènua, però alguna cosa dins seu l’obligava a no renunciar a aquell impuls. Va entrar a l’hotel i va demanar la clau de la 333 com si hagués fet ella la reserva.

Va pujar a l’ascensor amb la seguretat de qui l’agafa a diari. Un cop les portes es van tancar, va sentir com se li eriçava tota la pell per la expectació. Sabia que era una dona ben sensual, les mirades dels homes li confirmaven a diari, però aquell dia es sentia una Deessa. Sentia la pell calenta i sedosa sota aquell vestit vestit vermell que li multiplicava el atractiu.

Estava totalment segura de si mateixa i havia decidit que anés com anés en aquella habitació ella seguiria gaudint d’aquell estat de permanent excitació que li havien regalat dins d’un sobre.

Un cop davant la porta va agafar aire i sentint-se tremolar va entrar per la porta. Va caminar el curt passadís amb plena decisió i es va quedar palplantada al mig de estança. 

Es va quedar per uns segons encandil.lada, sense poder moure’s… Aquell espai era fantàstic. Una enorme habitació amb dos nivells, amb una decoració exquisida combinant només dos colors. Mobles absolutament minimalistes i unes parets de fusta tenyides dels colors a joc. Tot amb combinat amb unes vistes fantàstiques de la ciutat. Va passejar-se uns instants oblidant per un moment perquè estava allà i de sobte es va adonar… estava sola.

En un segon de pànic va pensar en sortir corren de l’habitació, però l’estat de confiança i sensualitat que experimentava la va fer quedar-se i seguir explorant. No ho hagués fet mai, ella no era així, però aquella situació la trobava divertida, un joc on ella era la protagonista. Així que va pujar les escales i va trobar un sobre en mig d’un llit enorme tan ben decorat com la resta del pis. El va obrir amb tranquil·litat i el que va llegir li va confirmar el joc.

” Estimada, ja que el meu accent és el que ens ha portat fins aquí et proposo que sigui l’únic que sentis de mi. Et repto a posar-te l’antifaç que hi ha sobre la tauleta, estirar-te sobre el llit i a deixar-te portar per la meva veu.”

Sabia que aquell moment era el de la veritat, que posar-se l’antifaç volia dir que acceptava jugar a quelcom que no sabia on la portaria. Però ara que ja havia arribat a aquell punt nomes podria perdonar no haver continuat. Així que es va posar còmoda, va deixar la jaqueta i el bossa a una cadireta, es va posar el antifaç i va complir amb la seva part del tracte.

Es va quedar estirada uns llargs minuts que no van fer altre cosa que escalfar-li més la pell, es sentia viva com mai i arribaria on fes falta per seguir jugant.

Mentre estava perduda en els seus pensaments el va sentir. No havia dit res encara. Però sentia la seva presència. Sabia que no estava sola.

Es va apropar i va sentir la seva veu a la oïda, xiuxiuejant-li :

” M’interessa molt saber quin és el teu secret. Com has sabut tan ràpidament el meu accent… Però això ho deixarem per quan sortim d’aquesta habitació. Perquè aquí no es conversa, aquí es graben records que et faran tremolar al recordar-los. No oblidaràs mai aquesta habitació…”

Es va sentir tremolar d’excitació quan de cop va sentir la seva mà resseguint-li la cuixa nua. Amb unes carícies pensades per anar-la despullant. Ella es deixava fer mentre sentia com la carícia li treia les sabates primer i anava obrint cada botó del seu vestit mentre anava pujant amb una carícia endimoniadament lenta que la feia omplir-se de ganes d’aquell home desconegut. Ni el podia veure. Però aquelles mans s’expressaven tan bé com les seves paraules. I el vestit ja era a terra quan li va demanar que s’incorporés de genolls al mig del llit.

Va sentir el seu cos arrapar-se al seu. I ella va gaudir tocant-lo. Es va sorprendre al notar el seu cos totalment nu, ni s’havia adonat que es despullava ell també. Així que el va explorar sense veure’l mentre les mans d’ell la seguien despullant. Ara desapareixien els sostens i per últim les calcetes. Tot molt lent. En mig d’una dansa dels seus cossos. No era gens brusc i el seu cos semblava ben proporcionat i fort. Segur que aquell home podia tenir a qualsevol dona. Però ara era seva.

Van seguir dansant lentament, mentre els seus cossos es barrejaven i es fregaven al ritme de la cançó dels seus desitjos. Fins que en un instant va sentir com les seves mans s’apoderaven del seu sexe, mentre que al mateix temps la seva boca es centrava en menjar-li els mugrons. Ja passàvem a les coses més series i es va sentir gemegar. Uns gemecs que mai havia sentit, eren salvatges, ella es sentia salvatge, aquell home la transformava a cada carícia.

Mentre ell jugava amb els seus dits dins del seu sexe. Buscant aquell punt que la feia embogir. I no va trigar gaire en fer-ho. Va omplir la estança de gemecs de luxúria. Mai s’havia sentit tan excitada amb tan poc. Però sabia que aquell moment era únic, el seu cos ho sabia. Es va deixar portar. Les seves mans es va aferrar fort al seu sexe erecte i va gaudint explorant i resseguint la seva llargada. Mentre ell seguit dintre seu, fent el ganxo amb els dits i fent-la gemegar de plaer.

Sense avisar, va desaparèixer d’ella i el va trobar a faltar uns breus segons. Fins que el va sentir al seu darrere. Jugant amb el seu sexe prop de la seva humitat. Aquell home elegant s’havia transformat en el seu amant i desitjava amb bogeria sentir-lo dins seu. Però ell jugava i jugava sense cap pietat fins que li va demanar si ho desitjava. Volia que cridés, que cridés que desitjava ser follava per un desconegut. I així ho va fer, sense ni pensar-ho… ” cabró folla’m fort”

Ell es va prendre els seus segons i la va penetrar de cop. Ella es va quedar sense respiració per uns instants i va començar a gemegar a partir de la segona estocada. Havien esdevingut de cop dos amants desbocats, sense altre objectiu que ser gaudits. El notava entrar i sortir frenèticament. Ella s’anava corrent. Però ell seguia sense cap pietat. Els dos cossos rebotant i els gemecs omplien l’espai. I ja no podia ni arribar a saber que li estava fent. Només gemegava i gaudia com mai.  Van gaudir com mai, fins que aquell Home va explotar dins seu entre crits i alguns insults…

Els dos es van quedar uns segons gaudint encara dels seus sexes molls… Ella va caure sobre el llit i es va quedar uns segons gaudint encara de la tremolor de tot el seu cos…

Només va recobrar l’alè quan van sentir un aplaudiment llunyà. La sorpresa la va despertar del moment i sense pensar-s’ho es va treure el antifaç. Va veure el seu Home elegant assegut en una cadira, elegantment vestit i amb un somriure als llavis. Es va girar i va descobrir el seu amant, un noi jove i fort…  No va ser fins uns segons després que va adonar-se que era el mateix noi que li havia donat la carta. La sorpresa lluny d’haver-la espantat la va tornar a encendre… i ell ho va notar en els seus ulls.

Es va apropar al llit. La va besar per primera vegada. I li va explicar que la Cambra 333 era l’estança del plaer d’aquell hotel. Que cada dia del mes pertanyia a una sola persona i que ell era un dels afortunats. Allà tot està permès. I el plaer és la única justificació per qualsevol perversió. La va convidar a prendre una copa i a tornar sempre que volgués. Les claus d’aquesta habitació són de propietat. Així que també la va convidar a tornar qualsevol altre dia sense ell i descobrir nous amants.

Ella es va quedar en silenci, emocionada pel regal, però en l’únic que podia pensar en aquell moment era en besar aquell home que l’havia transformat.

La noia de la guitarra

 

IMG_0384

A l’alçar la barbeta per fer l’útim glop de cafè, que s’havia fet durar, per tal de no haver de tornar al caos de la oficina, va topar amb la mirada fixada d’un noi despentinat assegut al terra de la vorera del davant.

Només els separava els cotxes que circulaven cada cop que el semàfor es posava en verd. El noi, sense perdre el ritme en els seus moviments sabia perfectament quan es posaria en vermell per poder fer l’exhibició que tenia preparada per aquella noia arrepenjada al taboret del Cafè. Ell ja feia estona que l’estudiava sense que ella s’hagués adonat. Li havia resseguit amb la mirada cada una de les seves formes des dels peus fins a als ulls.

Quan ella havia començat a demanar el cafè ell ja anava per la seva cintura, i allà s’hi va quedar una estona en suspens, en estat latent mentre imaginava la seva guitarra encaixada a aquella cintura perfecte, dibuixada a mida dels seus pensaments, fent coincidir els dos perfils.

Era la noia de la guitarra no hi havia dubte, com la sabata de la ventafocs, havia trobat la part que li faltava al seu instrument.

El semàfor era verd mentre la noia estava fent el gest per escapar d’aquella mirada però de sobte es va posar vermell i just per sota del dibuix del peató estava el noi desenfundant la guitarra amb parsimonia com si no contessin els minuts, amb uns moviments deliciosament excitants, suaus, com si l’estigués acariciant a ella, des del panxell de les cames fins les ingles. La noia va notar com se li accelarava el cor i va tenir la necessitat mecànica de posar-se les mans al pubis sense por de les mirades del seu entorn.

Era un aire estàtic, només ells dos estaven en aquell escenari, la resta no existia. Quan el deleit de la noia es començava a fondre entre les seves cames ell va fer un gest brusc i net plantant la guitarra davant seu, com si fos la seva armadura, separant bruscament l’atmòsfera que els havia unit profundament durant uns instants aprofitant que el semàfor tornava a donar pas als vehicles. Ella es va aturar, va treure les mans de les seves parts i es va incorporar posant-se de peu aferrant-se a la barra del bar, l’enrrenou del lloc, dels cotxes la turbaven com si mai hagués estat a una ciutat.

Va tancar els ulls temerosa del que podia estar passant al seu voltant, la gent, l’amo del bar, volia desaperèixer però encara havia de pagar el café i agafar forces per girar la mirada per comprovar si ell encara era allà amb el seu instrument maliciós.
Mentre els seus moviments inquiets per pagar i recuperar l’alè eren inútils va notar com el regalim li baixava per les cuixes fins els tormells, va tancar fortament les cames per amagar la seva debilitat però ja era massa tard, ell era agenollat davant d’ella aturant el regalim amb el seu dit desdibuixant-lo fins el genoll, justament on acabava el vestit vermell que duia.

Ella va baixar la mirada per veure el que estava passant quan ràpidament sense donar-li temps de reaccionar ell es va aixecar plantat davant d’ella. Esclaus d’aquell moment només els quedava el recurs de fugir amb moviments esperats, ella es va disposar a treure unes monedes de la butxaca per escapar de l’encanteri, mentre ell va agafar la guitarra amb una sola mà i amb l’altra la va agafar ben decidit pel braç i li va preguntar: – ¿Ja has acabat?
Ella es va incorporar amb tota naturalitat i lleugera i li va respondre: -NO, encara no hem acabat.

—-

Van sortir junts del bar fent veure que no havia passat res. Pasada una estona caminant i sense dir-se res el noi es para. Es planta davant d’ella i amb un gest precís s’agenolla i li ofereix la seva guitarra. Sembla un gest d’un altre temps quan els cavallers oferien la seva espasa i la seva valentia a la doncella preuada.

Ella l’accepta tremolosa i quan ja posseeix la guitarra entre les mans, sent com una carícia li ressegueix la cuixa lentament. Ella tanca els ulls, no pot fer res. Només sostindre la guitarra que ha esdevingut un lligam amb aquell noi. La carícia puja lentament per sota de la faldilla i ella nota com les seves essències van lubricant el camí…

Sap que està perduda des del moment que ha acceptat la guitara. No sap ni on son. No hi ha ningú però la emoció del moment, del ser descoberts la embriaga completament. No existeix res més que les seves mans.

Sent com la seva pell es va eriçant i com la carícia arriba a tocar la seva intimitat. No sap ni quina forma té la carícia, però sent que li tremola tot el cos. Mentre es recrea en el plaer, nota com les seves calcetes desapareixen i com el noi s’incorpora.

Mirant-la als ulls intensament es posa el dit juganer a la boca i el llepa amb delit. S’apropa lentament a la seva oïda i xiuxiueja… “Ara comença el joc…” amb un moviment ben lent acarícia amb una mà la seva guitarra i amb l’altre reprodueix la carícia amb la mateixa intensitat a la seva pell. La carícia esdevé exquisida i comença a sentir la guitarra com una part del seu propi cos.

Observa on anirà la propera carícia mirant la guitarra i al mateix temps la sent resseguint-li l cos.
En uns minuts entén perfectament com es tradueix cada moviment però quan ja ha entès el joc, ell l’agafa de les mans i li posa sobre la guitarra. Ell s’atura en sec. I espera les instruccions.
La noia, saben ja perfectament que es fa, acarícia la guitarra lentament i comença a sentir cada moviment multiplicat sobre la seva pell…

Explora les possibilitats i se n’adona que ell farà exactament el que toqui. Així que busca ja extasiada per les ganes el lloc exacte on està el seu sexe. El troba ràpidament i sent com els seus dits la toquen amb mestria. Es sent explotar, no sap on ha estat el canvi però ara cada moviment seu ell el multiplica. Ja no el joc ja no es d’igual a igual. Ell multiplica i incrementa qualsevol moviment. El sent per tot el seu cos. Per davant, per darrere, agenollat, només el sent… i el gaudeix.

En un moment de màxima excitació ella erra la carícia sobre la guitarra i toca una de les cordes, sentint com la nota es fa la protagonista de la acció…
La nota no ha acabat de apagar-se quan sent com el seu cos s’extrem de cop, com s’omple de plaer, com gemega al ritme de la nota… No es fins que s’acaba el profund gemec que descobreix que l’ha penetrat de cop i amb força…
Es queden els dos parats sentint el plaer extrem que es donen i ella resseguint lentament les cordes de la guitarra entén les noves regles del joc…