No desitjo una altra cosa

img_9214Feia dies del moment que va compartir amb el seu veí, però cada vegada que entrava a la dutxa el seu cos s’extremia. Sentia com les seves mans es movien soles i només desitja acariciar-se lentament. La seva ment viatjava a l’altra banda de l’envà i es trobava amb el seu amant secret. Allà tremolaven junts, sense miraments, donant-se l’un a l’altre completament…

Però aquesta vegada, abans que els seus dits haguessin arribat a mullar-se, va sentir com el seu veí engegava també la seva dutxa. Ell era allà. La seva pell es va eriçar només de pensar-ho i sense temps a pensar, va apagar la dutxa i arrapant-se al mur i va començar a tocar-se profundament. Els seus dits exploraven les profunditats del seu desig lentament i acumulaven el seu plaer perquè no deixes de gemegar a cada moviment. Els seus gemecs eren alts i clars. Desitjava que ell els sentis, sabia que ell els sentia i per això no deixava de jugar amb la seva intimitat… La dutxa a l’altre banda es va apagar també i va sentir-lo gemegar per primera vegada, només per a ella. Imaginava el seu cos tremolant, imaginava la seva mà acariciant lentament la seva llargada, imaginava que eren els seus dits els que la tocaven… Els dos van començar a incrementar el ritme i els gemecs va esdevenir crits que els dos entomaven com a part del seu plaer. El moment es va tensar i van acabar els dos desbordant-se entre llargs gemecs. Ella va quedar asseguda i tremolant mentre, no podia deixar d’acariciar-se.

Allà asseguda, va sentir-se sola però al mateix temps acompanyada pel més gran dels desitjos, necessita tornar a sentir-se a prop d’ell. Així que va decidir dir-li.

Es va vestir i ràpida com un llampec va escriure-li un missatge que va passar per sota la seva porta.

„… desitjo tornar a sentir-te, quedem demà a la mateixa hora?”

Va tancar la porta rapidament, per no caure en el risc de trobar-se’l. El seu cor li anava a cent, però seguia sentint-se més sensual i juganera que mai.

El dia va passar ben lent, només desitjava arribar a casa per descobrir si hi havia una resposta a la seva proposta. Se sentia com una adolescent esperant un moviment del seu noi escollit.

Quan va finalment obrir la porta, va trobar-se amb el missatge esperat.

„… Com podria negar-me a seguir gaudir dels teus gemecs… Allà hi seré…”

I així va començar la seva història de dutxes i missatges. Cada dia es tocaven l’un a l’altre, cada dia es llepaven, s’abraçaven i s’entregaven al plaer. I a cada nou encontre esdevenia un nou missatge que provocava la propera trobada…

„… M’encanta sentir com t’arrapes a paret…”
„… Desitjo sentir la teva olor…”

„… No puc deixar de pensar en el pròxim moment junts…”
„… No puc deixar de desitjar-te, No sé què m’estàs fent…”

„… Llepa’m…”
„… Folla’m…”

„… Un dia em sentiràs profundament”
„… Un dia no podràs tornar a sortir del meu pis…”

Els dos tenien un secret i els dies eren especials només per això. No li calia veure’l i inclús l’esquivava per no trobar-se’l. Desitjava que allò continués i no volia córrer el risc de trencar el que tenien només per gaudir-lo com si fos un home normal. Ja no ho era.
Ell segurament no ho sabia, però cada joc la seduïa més que l’anterior. Es sentia seva.

Després de dies de jocs de dutxa, una vegada se’l va tornar a trobar a l’aparcament. Allà no hi havia sortida. El contacte no es podria evitar. El pànic es va apoderar d’ella, va córrer, amb l’elegància que donen les seves llargues cames, i va poder obrir la porta del replà. Aquella porta anava acompanyada d’un vidre així que va poder adonar-se que ell era a l’altra banda.

La mirava com ningú l’havia mirat mai. Com si la conegués profundament, com si sabés algo que ella no sabia. La porta es va tancar, pero ells van quedar-se mirant-se. Ja no podia marxar. Es van apropar lentament al vidre. Ben a prop. Les seves mans van començar a acariciar-lo lentament, tocant el vidre allà on desitjava tocar-lo a ell. El desig es va apoderar d’ella. I va començar a acariciar-se els pits per sota la roba. Davant d’aquell home no hi havia timidesa que valgués. Ell es tocava mentre la mirava. Ella sabia que era la protagonista absoluta i va actuar en conseqüència.
Va descordar-se els sostenidors i va deslluirar-se de la roba que tant la molestava. Prou perquè ell pogués contemplar la seva pell nua i tampoc massa per poder-se vestir si arribava algun veí.
Anava tocant-se els mugrons, sentint com s’anaven endurint davant la seva mirada. Desitjava sentir les meves mans calentes acariciar-li la pell, però estava tan a prop que sentia que era ell qui ho feia. Mai ningú podria mai sentir-se més sensual que ella en aquest moment. Va començar a baixar la seva mà en direcció al seu sexe, però les llums d’un cotxe arribant van trencar el moment.
Ell es va girar i quan va tornar a mirar-la ja no hi era.

Una vegada tancada dins del seu pis va respirar alleugerida. Ningú l’havia vist nua, provocant-lo amb tota la seva anima. Una llàgrima va caure-li només de pensar que aquell moment havia ja acabat i que potser mai en tornaria a sentir un altre d’igual intensitat. Però va ser en aquell moment que el timbre va sonar.
Ella sabia perfectament qui era. Va comprovar-ho pel mirador de la porta. I les seves ganes van tornar a agafar les regnes del seu cos.

Quan va obrir la porta ell quasi cau a terra de la impressió. Va obrir la porta totalment nua i amb la seva mirada desafiant-lo a jugar. Però el que ell no hauria pogut imaginar mai, és que hagués posat la balda. Una d’aquelles baldes amb cadena que només li permetien veure una petita part del seu cos.
Cap del dos va dir una sola paraula, però les seves mans va posar-se rapidament d’acord per començar a acariciar-se en aquella petita obertura.

Ella li buscava la duresa i ell reaccionava trobant la seva humitat.
Els seus dits es van concentrar en resseguir-li les formes. Mullant-se lentament fins a arribar a acariciar el seu clítoris nu. Ella començava a gemegar suaument,  coartada pel lloc. Però dos dels seus dits la van convèncer rapidament perquè incrementés el to de cada carícia. Mentre aquells dos dits la portaven a la glòria, les seves mans ja acariciaven la seva llargada nua. La sentia bategar entre les mans i imaginava com aquelles mides encaixarien amb les seves. S’anaven animant més i més. Els gemecs començaven a omplir el passadís. No deixaven de mirar-se mentre les seves mirades s’anaven omplint de desig. Desitjaven més. Necessitaven més.
Ella havia estat a punt d’obrir la balda per sentir-lo entre els seus llençols. Però allò ho canviaria tot…
Els seus dits l’estaven duent al seu límit i ella feia tot el possible per fer-li fàcil. Així que sense previ avis, es va fondre entre els seus dits. Gemegant-li ben fort a la cara, perquè recordes per sempre com era la seva cara de plaer.
Es sentia tremolar les cames, però el seu desig seguia al màxim… Necessitava tornar a tenir el control.
Així que el seu moment més gran de valentia va aconseguir deixar-lo anar,… ja el trobava a faltar en el sol moment de sentir l’aire acariciar-li les mans. Va mirar-lo per darrera vegada i va tancar la porta.
El seu desig era enorme, però no permetria que aquell joc acabés com tots els altres.

Va sentir com ell tornava al seu pis. Segurament decebut i confús.
Aquell home havia de saber que era únic per ella i que aquell joc seria el primer de molts.

El seu missatge d’aquell dia deia:
„… Els millors jocs són els que desitges tornar a jugar una vegada i un altra… jo no desitjo una altra cosa… Vens a la dutxa?”

@Cambra_333

Anuncis

A l’altre banda

Una petita col.laboració que @iletradaMonncas ens ha fet arribar. Espero que la gaudiu molt. Hem quedat que el segon capítol de la història el farem nosaltres…

Limg_9074a Clara i l’Òscar van creuar la seva primera mirada allà on s’havien conegut la gran majoria dels veïns del seu bloc de pisos: al pàrquing. La Clara anava de camí a l’ascensor i portava dues bosses de plàstic, una a cada mà, després d’haver anat a comprar pel cap de setmana. Era, des que es va separar, una de les etapes del seu pla del divendres tarda: dinar a un petit restaurant indi, situat a tres carrers de l’oficina, passejar per la platja (si el temps acompanyava), descalçar-se i desfer-se la cua que empresona cada dia la seva llarga cabellera pèl-roja i apropar-se al súper per comprar provisions, inclosa la terrina de mig litre de gelat de xocolata belga que l’acompanyaria durant la nit.

L’Òscar, en canvi, tot just havia aparcat el cotxe acompanyat de la Berta. Ell l’havia convidat a dinar per dir-li que estrenava pis i ella, abans d’obrir la carta i escollir el menú, ja li havia proposat d’anar després a estrenar els llençols. Després de dos gintònics i d’haver-se magrejat al cotxe, durant el trajecte com si fossin un parell d’adolescents, tots dos arribaven roents a casa de l’Òscar.

La Berta, més perjudicada per la ingesta d’alcohol, va ser qui va adonar-se primera de la presència de la Clara.

—Mira…  Tens una veïna pèl-roja i primeta! Com a tu t’agraden, bandarra. Ell va voler tornar-se invisible en l’instant que la Clara els va fulminar amb la mirada. Però la Berta tenia raó: era la seva fantasia sexual, el seu fetitxe fet realitat. Un cabell llarg i vermell per poder-s’hi arrapar ben fort quan hi fos darrere, un coll blanc i esvelt on marcar els seus dits quan la sotmetés, uns pits que s’endevinaven rodonets i ferms i que, de ben segur, estaven culminats per uns mugrons petits i rosats…

L’Òscar, tot i la vergonya que estava passant, li va aguantar la mirada desafiant a la Clara fins que la Berta se li va abraonar i, agafant-li ben fort el sexe amb la mà, li va dir a cau d’orella: “Però aquesta polla me la menjaré jo abans que ella, oi que sí?”. La Clara es va girar i va seguir el seu camí cap a l’ascensor. No volia coincidir amb ells en aquell habitacle tan estret. Primer, perquè no li venia gens de gust compartir-lo amb una aparent nimfòmana i un maniquí de gimnàs. I segon, perquè el gest de la Berta acaronant amb la seva mà el membre de l’Òscar li havia fet intuir la seva mida. I la Clara ja feia massa temps que trobava a faltar tenir una eina d’aquelles proporcions entre les seves cames. Així que va accelerar, va trobar l’ascensor obert i va pitjar el botó del segon amb el colze, just a temps per veure l’arribada d’aquell parell per una petita escletxa de les portes corredisses de l’ascensor.

L’Òscar va tenir el primer orgasme d’aquella tarda a la boca de la Berta, i sense haver arribat a passat pel rebedor de la casa. De fet, ella ja havia començat a tocar-lo abans que l’ascensor arribés, mentre ell observava fins a quin pis havia arribat la seva veïna pèl-roja. Un cop dins, les carícies i les mossegades eren de l’un i de l’altre i ja no es van separar fins que ella es va agenollar tot just entrar a casa.

Ell, encara esbufegant després d’haver-se buidat, li va demanar a ella que s’assegués sobre la taula amb les cames ben obertes. Va obeir, com bona minyona, col·locant abans una cadira que quedaria davant del seu sexe rosat i humit. Ell, com sempre, va començar el seu ritual besant i llepant les cuixes de la Berta per després mossegar-li les engonals i començar a gaudir de les postres. Primer resseguint-li i obrint els seus llavis, de dalt a baix, amb la punta de la llengua. Després, menjant-la a petons i penetrant-la amb els dits. Sense presses, però sense deixar moure’s dins del cos de la Berta. Ella, gemegava sense miraments, deixant-se portar la següent hora i mitja i els tres orgasmes que la van recórrer sense cap mena de pausa.

A l’altra banda de l’envà que els separava, la Clara no sabia si deixar la xocolata i tocar-se amb ells, utilitzar taps per a les oïdes o trucar a la porta i sumar-se a la festa. Finalment va optar per la segona opció, tot i que ben entrada la matinada, quan el capçal del llit de l’Òscar va començar a colpejar una de les parets comunes, va decidir acompanyar-los amb els seus propis dits des del seu llit.

L’endemà, la Berta tenia pressa. Va obrir la dutxa i va anar a fer cafè mentre hi arribava l’aigua calenta. El soroll de la cafetera en fer el segon Nespresso va despertar l’Òscar. Va apropar-se a la cuina i, després d’un suau petó als llavis de la Berta, es va prendre el seu cafè d’un sol glop.

—Som-hi, que tinc pressa i m’hi has de portar tu en cotxe— va dir ella.

—D’acord. Dutxem-nos junts per guanyar temps.

No van passar d’un parell de carícies còmplices que van provocar una enorme erecció al cos de l’Òscar, però que la Berta no va aprofitar com li hagués agradat. Es van ensabonar, van esbandir els seus cossos i van tancar l’aixeta. De sobte, l’Òscar es va adonar que a l’altra banda de la paret, a la dutxa del pis de la Clara, hi corria l’aigua.

La reacció va ser espontània i salvatge. El braç dret de l’Òscar s’estirà i, amb la mà, va agafar ben fort el coll de la Berta mentre la seva mà esquerra tornava a girar l’aixeta. La seva veu va sonar amb un to greu i un volum més alt de l’habitual: “Vine. Avui no t’escapes”.

Els quatre ulls de les dones van brillar. Els de la Berta, de por en veure la mirada de l’Òscar, fora de si. Els de la Clara, empesos pel desig i sabedors, d’alguna manera irracional, que les paraules que acabava de sentir a l’altra banda de la paret eren dirigides a ella. Va recolzar l’esquena a la paret i va començar a tocar-se sense deixar de parar atenció als sons que provenien de l’altra banda. Allà, l’Òscar seguia agafant del coll la Berta mentre li devorava els pits. Uns pits enormes però que al cap d’ell s’havien tornat rodonets i coronats amb uns mugrons rosats. La Berta esbufegava, intentant excitar-se ella mateixa perquè sabia, irremeiablement, el que vindria després.

Va agafar-li el sexe a l’Òscar i, prement-lo ben fort, va dir-li també en un to ben alt: “Penses follar-nos ja d’una puta vegada, cabró?”.

Allò va encendre encara més tant a l’Òscar com a la Clara. Ell li va donar la volta i, des del darrere, va agafar la Berta del cabell fent amb ell una volta a la seva mà. “Vols que et folli a tu pensant-la a ella?”, li va cridar abans de penetrar-la de cop tibant cap a ell les regnes de cabell que ell veia pèl-roig. El crit de la Berta barrejava dolor i plaer. El de la Clara va ser gairebé orgàsmic. “I tant que ho vull. I tu. I ella. No has sentit com ha gemegat, la molt meuca ?”.

La segona envestida, acompanyada d’un flagell a la natja, va ser brutal. I la tercera. L’Òscar s’estava follant la Berta i la Clara amb la intensitat d’un animal en zel. Ells sentien com la Clara no es tallava un pèl a l’hora gemegar i ella, des de la seva dutxa, desitjava que fos el seu cos el que rebés els impactes dels malucs de l’Òscar. Els crits i les ganes havien desfet els maons i les rajoles. Ell se sentia al cos d’elles, i elles penetrades un cop i un altre per ell fins que l’aigua i els fluxos dels tres van dissoldre’s.

La Clara va sentir com marxaven. Abans de vestir-se, va respirar a fons mentre es mirava al mirall. Necessitava tranquil·litzar-se. Sortir a fer una passejada i, sobretot, fer-ho a peu per no coincidir amb ell quan tornés. Havia d’analitzar què havia passat i com podria mirar de nou a la cara el seu nou veí. Va repetir l’exercici davant el mirall un cop vestida.

Abans de marxar, però, va haver-se d’ajupir per recollir un paper que havien fet entrar per sota la porta. “Cuida’l, i gaudeix-lo tant com he fet jo”

Iletrada Monncàs @iletradaMonncas

Cambra 333

IMG_0418Volia estar sola, en un banc asseguda, sense espai ni temps que la condicionés. Finalment es va decidir a dir que sortia a comprar, sense més explicacions, agafant la jaqueta i la bossa com qui es puja al tren en marxa per no perdre’l. Baixant pel carrer, va pensar, tan debò avui m’hagés posat còmoda, però aquesta fugida no estava prevista i el seu preu era el de fer la baixada per tot aquell carrer de llambordes amb les úniques sabates de tacó que tenia i que mai es posava. Maleïda pensada la d’aquest matí, mentre he desafiat el meu mal humor amb un vestit bonic per aixecar l’ànim.

A la fi va trobar un parc, amb poca gent i un banc lliure sota un arbre que l’amagava, era el refugi que estava buscant, el racó perfecte amb aquell desmai que li recordava la seva tristesa. Les fulles semblaven llàgrimes que havien quedat  en suspens, que es deixaven acariciar per la brisa i anaven en la direcció que marcava el vent.

Asseguda en el racó es va quedar amb la mirada fixada en un punt per començar el seu viatge. A rememorar aquell dia sencer que va passar amb aquell amant que la va fer gaudir, un amant misteriós que la va capturar des de l’instant que les seves mirades es van creuar. Ella sabia que allò no li feia bé, ja havia après la lliçó, que només es viu cap endavant, però hi havia una vàlvula al seu cap que no la deixava escapar d’aquell record.

Era el mes de maig, havia quedat amb el director de l’hotel de luxe per acabar de concretar les decoracions que faltaven per fer. El noi del mostrador la va confondre per un hoste oferint-li beguda i seient a una sala d’espera Vip. Ella de seguida va fer que no amb el cap, però va insistir en fer-la passar. A la sala hi havia un divan deliciós, era realment antic, del segle XVIII, segurament l’havien aconseguit en un antiquari de l’Alt Empordà o qui sap, pagat una fortuna a una subhasta. Abans d’entrar en contacte amb aquella joia, ella se’l va mirar tranquil·lament, es va concedir el caprici de nena entremaliada i es va imaginar despullada a sobre al més pur estil Goya. Insinuant i ensenyant el que abans apreciaven els canons de bellesa, les corbes, les irregularitats i imperfeccions que feien diferent i única a una dona. Abduïda per la picaresca va notar una presència pel darrere, un Home amb accent molt peculiar que li va demanar lloc mentre ella es girava sense prou angle per poder-li fer un cop d’ull. Absorbida en la seva fantasia es va posar vermella coincidint en el moment que li feia espai.

Aquell reflex involuntari de les seves galtes li van arrencar una rialla a l ‘home. Va ser aleshores quan ella es va adonar que l’atracció era mútua, que seria difícil amagar-ho i que allò no es quedaria en una salutació. Però era a la feina, estava a punt de ser atesa i havia d’estar lúcida i preparada per convèncer al seu client que la seva proposta era una inversió i no una càrrega per l’hotel. Cada visita amb ell era una lluita per defendre la seva feina, i allò l’enutjava però a la vegada li donava forces per aprofitar i fer-se valdre. Era un exercici que s’havia proposat per més mandra que li fes, s’ho prenia com un entrenament gratuït que ensenyaven a escoles de negocis.

Els dos es van asseure a la vegada amb tant d’impuls que els va fer adonar-se de la vulnerabilitat i vellesa d’aquell seient. En un rampell de coratge ella va trencar el gel preguntant-li:- ¿Que és Occità el català que parla? Ell es va incorporar descreuant les cames  per poder-la mirar a la cara ple de sorpresa i li va dir: – Sí, com ho ha endevinat? Ella va agafar forces i seguretat, com la que havia de mostrar per enfrontar-se al Director quan li rebaixés el preu. Mentre ell esperava la resposta va aprofitar per mirar-lo de d’alt a baix. Portava un vestit jaqueta blau marí, amb camisa blanca, el seu gest era mol masculí i distingit, per això no portava corbata, perquè sabia que no li calia amb aquella elegància         innata que el desbordava. Mentre l’acabava d’explorar de manera descarada es va presentar l’empleat fent-la passar a la visita. L’escena era perfecte, deixar la pregunta a l’aire i desaparèixer per odre major. Envalentonada per l’atenció que havia captat en aquell Occità es va girar acompanyada d’un somriure per acomiadar-se. Però a la tercera passa un reflex involuntari la va fer girar per apropar-se a ell i a cau d’orella li va contestar: -Si m’esperes, després t’ho explico.

Entrava a la visita amb ganes de fer via, però amb la comanda en ferm, i ho va aconseguir, aquell Home Elegant li havia donat les forces que li faltaven. A més a més ara sortiria del despatx i havia de passar per la sala d’espera a buscar la segona part que s’havia reservat entre el desig i la quotidianitat. Esperava creuar la sala com una Deessa de l’Amor a la recerca del cavaller que l’esperava. Però la decepció va ser immediata quan va comprovar que el Divan era buit. Aquell moble que li havia semblat extraordinari ara se’l mirava amb menyspreu i ràbia. No hi havia l’escenari que havia congelat a la seva ment. Una sensació de vergonya i tristesa la van envair, fent-la posar a lloc bruscament, sense miraments ni pietat.

Van passar els dies i ella no es treia del cap aquell “tempo robato” que l’havia trastocada. Portava absent molts dies, res li estava bé. Havia de repetir visita al mateix hotel, i amb desgana i enyorança que li provocava la idea es va presentar desganada. Va entrar directe cap al mostrador per tal de no haver d’ampliar la mirada, dins seu suplicava que no la fessin esperar de nou en aquella sala. Va tenir sort,  la visita va ser ràpida, sense esperes ni sorpreses. Però al sortir per la porta giratòria va sentir com la cridaven: -Senyoreta esperi! Era el metre de la sala Vip que la va aturar per donar-li un sobre que contenia una targeta, discret va desaparèixer sense més explicacions. La va obrir impacientment sabent que només podia ser una nota de l’home misteriós, on hi posava: -Havia de marxar, però em deus una resposta. Seré a l’hotel un cop al mes, el mateix dia que ens vam trobar, sempre em demano la Cambra 333.

El dia va arribar i ella es va preparar per la cita fantasma que tenia, potser es tornaria a sentir ridícula i ingènua, però alguna cosa dins seu l’obligava a no renunciar a aquell impuls. Va entrar a l’hotel i va demanar la clau de la 333 com si hagués fet ella la reserva.

Va pujar a l’ascensor amb la seguretat de qui l’agafa a diari. Un cop les portes es van tancar, va sentir com se li eriçava tota la pell per la expectació. Sabia que era una dona ben sensual, les mirades dels homes li confirmaven a diari, però aquell dia es sentia una Deessa. Sentia la pell calenta i sedosa sota aquell vestit vestit vermell que li multiplicava el atractiu.

Estava totalment segura de si mateixa i havia decidit que anés com anés en aquella habitació ella seguiria gaudint d’aquell estat de permanent excitació que li havien regalat dins d’un sobre.

Un cop davant la porta va agafar aire i sentint-se tremolar va entrar per la porta. Va caminar el curt passadís amb plena decisió i es va quedar palplantada al mig de estança.

Es va quedar per uns segons encandil.lada, sense poder moure’s… Aquell espai era fantàstic. Una enorme habitació amb dos nivells, amb una decoració exquisida combinant només dos colors. Mobles absolutament minimalistes i unes parets de fusta tenyides dels colors a joc. Tot amb combinat amb unes vistes fantàstiques de la ciutat. Va passejar-se uns instants oblidant per un moment perquè estava allà i de sobte es va adonar… estava sola.

En un segon de pànic va pensar en sortir corren de l’habitació, però l’estat de confiança i sensualitat que experimentava la va fer quedar-se i seguir explorant. No ho hagués fet mai, ella no era així, però aquella situació la trobava divertida, un joc on ella era la protagonista. Així que va pujar les escales i va trobar un sobre en mig d’un llit enorme tan ben decorat com la resta del pis. El va obrir amb tranquil·litat i el que va llegir li va confirmar el joc.

” Estimada, ja que el meu accent és el que ens ha portat fins aquí et proposo que sigui l’únic que sentis de mi. Et repto a posar-te l’antifaç que hi ha sobre la tauleta, estirar-te sobre el llit i a deixar-te portar per la meva veu.”

Sabia que aquell moment era el de la veritat, que posar-se l’antifaç volia dir que acceptava jugar a quelcom que no sabia on la portaria. Però ara que ja havia arribat a aquell punt nomes podria perdonar no haver continuat. Així que es va posar còmoda, va deixar la jaqueta i el bossa a una cadireta, es va posar el antifaç i va complir amb la seva part del tracte.

Es va quedar estirada uns llargs minuts que no van fer altre cosa que escalfar-li més la pell, es sentia viva com mai i arribaria on fes falta per seguir jugant.

Mentre estava perduda en els seus pensaments el va sentir. No havia dit res encara. Però sentia la seva presència. Sabia que no estava sola.

Es va apropar i va sentir la seva veu a la oïda, xiuxiuejant-li :

” M’interessa molt saber quin és el teu secret. Com has sabut tan ràpidament el meu accent… Però això ho deixarem per quan sortim d’aquesta habitació. Perquè aquí no es conversa, aquí es graben records que et faran tremolar al recordar-los. No oblidaràs mai aquesta habitació…”

Es va sentir tremolar d’excitació quan de cop va sentir la seva mà resseguint-li la cuixa nua. Amb unes carícies pensades per anar-la despullant. Ella es deixava fer mentre sentia com la carícia li treia les sabates primer i anava obrint cada botó del seu vestit mentre anava pujant amb una carícia endimoniadament lenta que la feia omplir-se de ganes d’aquell home desconegut. Ni el podia veure. Però aquelles mans s’expressaven tan bé com les seves paraules. I el vestit ja era a terra quan li va demanar que s’incorporés de genolls al mig del llit.

Va sentir el seu cos arrapar-se al seu. I ella va gaudir tocant-lo. Es va sorprendre al notar el seu cos totalment nu, ni s’havia adonat que es despullava ell també. Així que el va explorar sense veure’l mentre les mans d’ell la seguien despullant. Ara desapareixien els sostens i per últim les calcetes. Tot molt lent. En mig d’una dansa dels seus cossos. No era gens brusc i el seu cos semblava ben proporcionat i fort. Segur que aquell home podia tenir a qualsevol dona. Però ara era seva.

Van seguir dansant lentament, mentre els seus cossos es barrejaven i es fregaven al ritme de la cançó dels seus desitjos. Fins que en un instant va sentir com les seves mans s’apoderaven del seu sexe, mentre que al mateix temps la seva boca es centrava en menjar-li els mugrons. Ja passàvem a les coses més series i es va sentir gemegar. Uns gemecs que mai havia sentit, eren salvatges, ella es sentia salvatge, aquell home la transformava a cada carícia.

Mentre ell jugava amb els seus dits dins del seu sexe. Buscant aquell punt que la feia embogir. I no va trigar gaire en fer-ho. Va omplir la estança de gemecs de luxúria. Mai s’havia sentit tan excitada amb tan poc. Però sabia que aquell moment era únic, el seu cos ho sabia. Es va deixar portar. Les seves mans es va aferrar fort al seu sexe erecte i va gaudint explorant i resseguint la seva llargada. Mentre ell seguit dintre seu, fent el ganxo amb els dits i fent-la gemegar de plaer.

Sense avisar, va desaparèixer d’ella i el va trobar a faltar uns breus segons. Fins que el va sentir al seu darrere. Jugant amb el seu sexe prop de la seva humitat. Aquell home elegant s’havia transformat en el seu amant i desitjava amb bogeria sentir-lo dins seu. Però ell jugava i jugava sense cap pietat fins que li va demanar si ho desitjava. Volia que cridés, que cridés que desitjava ser follava per un desconegut. I així ho va fer, sense ni pensar-ho… ” cabró folla’m fort”

Ell es va prendre els seus segons i la va penetrar de cop. Ella es va quedar sense respiració per uns instants i va començar a gemegar a partir de la segona estocada. Havien esdevingut de cop dos amants desbocats, sense altre objectiu que ser gaudits. El notava entrar i sortir frenèticament. Ella s’anava corrent. Però ell seguia sense cap pietat. Els dos cossos rebotant i els gemecs omplien l’espai. I ja no podia ni arribar a saber que li estava fent. Només gemegava i gaudia com mai.  Van gaudir com mai, fins que aquell Home va explotar dins seu entre crits i alguns insults…

Els dos es van quedar uns segons gaudint encara dels seus sexes molls… Ella va caure sobre el llit i es va quedar uns segons gaudint encara de la tremolor de tot el seu cos…

Només va recobrar l’alè quan van sentir un aplaudiment llunyà. La sorpresa la va despertar del moment i sense pensar-s’ho es va treure el antifaç. Va veure el seu Home elegant assegut en una cadira, elegantment vestit i amb un somriure als llavis. Es va girar i va descobrir el seu amant, un noi jove i fort…  No va ser fins uns segons després que va adonar-se que era el mateix noi que li havia donat la carta. La sorpresa lluny d’haver-la espantat la va tornar a encendre… i ell ho va notar en els seus ulls.

Es va apropar al llit. La va besar per primera vegada. I li va explicar que la Cambra 333 era l’estança del plaer d’aquell hotel. Que cada dia del mes pertanyia a una sola persona i que ell era un dels afortunats. Allà tot està permès. I el plaer és la única justificació per qualsevol perversió. La va convidar a prendre una copa i a tornar sempre que volgués. Les claus d’aquesta habitació són de propietat. Així que també la va convidar a tornar qualsevol altre dia sense ell i descobrir nous amants.

Ella es va quedar en silenci, emocionada pel regal, però en l’únic que podia pensar en aquell moment era en besar aquell home que l’havia transformat.

@cambra_333

La noia de la guitarra

 

IMG_0384

A l’alçar la barbeta per fer l’útim glop de cafè, que s’havia fet durar, per tal de no haver de tornar al caos de la oficina, va topar amb la mirada fixada d’un noi despentinat assegut al terra de la vorera del davant.

Només els separava els cotxes que circulaven cada cop que el semàfor es posava en verd. El noi, sense perdre el ritme en els seus moviments sabia perfectament quan es posaria en vermell per poder fer l’exhibició que tenia preparada per aquella noia arrepenjada al taboret del Cafè. Ell ja feia estona que l’estudiava sense que ella s’hagués adonat. Li havia resseguit amb la mirada cada una de les seves formes des dels peus fins a als ulls.

Quan ella havia començat a demanar el cafè ell ja anava per la seva cintura, i allà s’hi va quedar una estona en suspens, en estat latent mentre imaginava la seva guitarra encaixada a aquella cintura perfecte, dibuixada a mida dels seus pensaments, fent coincidir els dos perfils.

Era la noia de la guitarra no hi havia dubte, com la sabata de la ventafocs, havia trobat la part que li faltava al seu instrument.

El semàfor era verd mentre la noia estava fent el gest per escapar d’aquella mirada però de sobte es va posar vermell i just per sota del dibuix del peató estava el noi desenfundant la guitarra amb parsimonia com si no contessin els minuts, amb uns moviments deliciosament excitants, suaus, com si l’estigués acariciant a ella, des del panxell de les cames fins les ingles. La noia va notar com se li accelarava el cor i va tenir la necessitat mecànica de posar-se les mans al pubis sense por de les mirades del seu entorn.

Era un aire estàtic, només ells dos estaven en aquell escenari, la resta no existia. Quan el deleit de la noia es començava a fondre entre les seves cames ell va fer un gest brusc i net plantant la guitarra davant seu, com si fos la seva armadura, separant bruscament l’atmòsfera que els havia unit profundament durant uns instants aprofitant que el semàfor tornava a donar pas als vehicles. Ella es va aturar, va treure les mans de les seves parts i es va incorporar posant-se de peu aferrant-se a la barra del bar, l’enrrenou del lloc, dels cotxes la turbaven com si mai hagués estat a una ciutat.

Va tancar els ulls temerosa del que podia estar passant al seu voltant, la gent, l’amo del bar, volia desaperèixer però encara havia de pagar el café i agafar forces per girar la mirada per comprovar si ell encara era allà amb el seu instrument maliciós.
Mentre els seus moviments inquiets per pagar i recuperar l’alè eren inútils va notar com el regalim li baixava per les cuixes fins els tormells, va tancar fortament les cames per amagar la seva debilitat però ja era massa tard, ell era agenollat davant d’ella aturant el regalim amb el seu dit desdibuixant-lo fins el genoll, justament on acabava el vestit vermell que duia.

Ella va baixar la mirada per veure el que estava passant quan ràpidament sense donar-li temps de reaccionar ell es va aixecar plantat davant d’ella. Esclaus d’aquell moment només els quedava el recurs de fugir amb moviments esperats, ella es va disposar a treure unes monedes de la butxaca per escapar de l’encanteri, mentre ell va agafar la guitarra amb una sola mà i amb l’altra la va agafar ben decidit pel braç i li va preguntar: – ¿Ja has acabat?
Ella es va incorporar amb tota naturalitat i lleugera i li va respondre: -NO, encara no hem acabat.

—-

Van sortir junts del bar fent veure que no havia passat res. Pasada una estona caminant i sense dir-se res el noi es para. Es planta davant d’ella i amb un gest precís s’agenolla i li ofereix la seva guitarra. Sembla un gest d’un altre temps quan els cavallers oferien la seva espasa i la seva valentia a la doncella preuada.

Ella l’accepta tremolosa i quan ja posseeix la guitarra entre les mans, sent com una carícia li ressegueix la cuixa lentament. Ella tanca els ulls, no pot fer res. Només sostindre la guitarra que ha esdevingut un lligam amb aquell noi. La carícia puja lentament per sota de la faldilla i ella nota com les seves essències van lubricant el camí…

Sap que està perduda des del moment que ha acceptat la guitara. No sap ni on son. No hi ha ningú però la emoció del moment, del ser descoberts la embriaga completament. No existeix res més que les seves mans.

Sent com la seva pell es va eriçant i com la carícia arriba a tocar la seva intimitat. No sap ni quina forma té la carícia, però sent que li tremola tot el cos. Mentre es recrea en el plaer, nota com les seves calcetes desapareixen i com el noi s’incorpora.

Mirant-la als ulls intensament es posa el dit juganer a la boca i el llepa amb delit. S’apropa lentament a la seva oïda i xiuxiueja… “Ara comença el joc…” amb un moviment ben lent acarícia amb una mà la seva guitarra i amb l’altre reprodueix la carícia amb la mateixa intensitat a la seva pell. La carícia esdevé exquisida i comença a sentir la guitarra com una part del seu propi cos.

Observa on anirà la propera carícia mirant la guitarra i al mateix temps la sent resseguint-li l cos.
En uns minuts entén perfectament com es tradueix cada moviment però quan ja ha entès el joc, ell l’agafa de les mans i li posa sobre la guitarra. Ell s’atura en sec. I espera les instruccions.
La noia, saben ja perfectament que es fa, acarícia la guitarra lentament i comença a sentir cada moviment multiplicat sobre la seva pell…

Explora les possibilitats i se n’adona que ell farà exactament el que toqui. Així que busca ja extasiada per les ganes el lloc exacte on està el seu sexe. El troba ràpidament i sent com els seus dits la toquen amb mestria. Es sent explotar, no sap on ha estat el canvi però ara cada moviment seu ell el multiplica. Ja no el joc ja no es d’igual a igual. Ell multiplica i incrementa qualsevol moviment. El sent per tot el seu cos. Per davant, per darrere, agenollat, només el sent… i el gaudeix.

En un moment de màxima excitació ella erra la carícia sobre la guitarra i toca una de les cordes, sentint com la nota es fa la protagonista de la acció…
La nota no ha acabat de apagar-se quan sent com el seu cos s’extrem de cop, com s’omple de plaer, com gemega al ritme de la nota… No es fins que s’acaba el profund gemec que descobreix que l’ha penetrat de cop i amb força…
Es queden els dos parats sentint el plaer extrem que es donen i ella resseguint lentament les cordes de la guitarra entén les noves regles del joc…

@cambra_333